Camins

Restaurem i protegim els camins

Un camí es defineix com l’espai a recórrer per a anar d’un indret a un altre. Però en el medi natural són també veritables corredors ecològics, garants de recursos de patrimoni cultural i social. A Garraf Coopera som conscients de la importància que tenien els camins a les nostres contrades com a punt d’acollida, d’intercanvi i de comerç durant mil·lennis.

Avui en dia davant el creixement urbanístic desaforat, l’abandonament de la pagesia i de la urbanització sense fre, s’estan fragmentant i es perden aquests camins vertebradors, apropant-nos així al col·lapse de l’entorn natural i rural que la majoria dels ajuntaments democràtics no han pogut aturar.

Protegir els camins

És per això Garraf Coopera volem un catàleg i una normativa municipal per a la protecció dels camins amb la voluntat de controlar efectivament aquest espoli dels béns comunals. 

A Catalunya, el Reglament del patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988, de 17 d’octubre) estableix l’obligació que els ens locals disposin d’un inventari actualitzat dels seus béns, inclosos els vials no urbans destinats a l’ús públic, en la seva condició de béns de domini públic. També la llei espanyola de «vías pecuarias» o camins ramaders, en el seu article 5, obliga a la Generalitat a investigar la situació dels camins ramaders.

Els inventaris i catàlegs municipals de camins són una eina indispensable per exercir les competències administratives que la llei atorga als municipis per tal de defensar els camins públics. La immensa majoria de municipis del país no han fet mai un inventari municipal de camins.

Hem de tenir dret de continuant gaudint dels múltiples elements del patrimoni natural i etnològic del terme de Vilanova. L’aposta per la conservació i manteniment d’una xarxa de camins en l’entorn de Vilanova és una aposta ferma, decidida i intel·ligent a llarg termini que cal defensar.

Els camins que volem protegir cal situar-los en els entorns periurbans que sovint són els més deixats i oblidats. També inclouen les carrerades, que són els camins per on es feia la transhumància dels ramats. Un camí públic no prescriu mai, encara que faci anys que no s’hi passa. Molts d’aquests, a més, es poden netejar força amb l’aixada i el dall, ja que acostuma a ser el sotabosc (brucs, romegueres, arítjols) allò que n’impedeix el pas, o branques baixes dels arbres.

Nosaltres, bons coneixedors del territori, amb les orientacions tècniques dels entesos i suport cartogràfic, avancem en aquest cens i classifiquem els camins ramaders, camins de carro, de bast i corriols…. per al conjunt de la ciutadania és el primer pas per no perdre un patrimoni públic de gran valor etnològic i amb evident utilitat en el present.

Recuperar camins 

Des de 2011, Garraf Coopera ha documentat i recollit informació de desenes de camins mil·lenaris; ha fet gestions i instàncies per la millora i manteniment de camins públics; ha proposat i aconseguit   la  incorporació d’obres en aquest sentit en el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Vilanova i la Geltrú; ha denunciat infraccions urbanístics i editat díptics i fulletons informatius. Tot amb l’objectiu de protegir els camins. Però, sobretot, hem fet milers d’hores de treball físic per recuperar antics camins que ja no eren transitables, restaurar els seus marges de pedra seca i plantar, podar i cuidar la vegetació al seu entorn. 

Periòdicament, hem organitzat passejades, pícnics, tallers, jornades de neteja i multitud  d’esdeveniments perquè la ciutadania torni a utilitzar i gaudir d’aquest camins. També hem donat un cop de mà a altres entitats que han volgut aprofitar els camins de l’Ortoll per fer curses esportives, excursions, tallers, etc.

Les joies de la corona de tot aquest esforç ha estat la construcció de la Ronda d’Adarró i del tram final del Camí Ramader de Marina.

La Ronda d’Adarró

La Ronda d’Adarró és un circuit de 4,6 km per passejar a peu o amb bicicleta de muntanya per l’Ortoll – el gran pulmó verd de Vilanova i la Geltrú. Passa, principalment, per antics camins medievals amb marges de pedra seca com, per exemple, el camí de Sant Gervasi, el camí d’Ortoll, el camí d’Adarró, el camí de Santa Llúcia i el camí Corral d’en Cendres. Abans de 2011, aquests tres últims eren totalment intransitables i han estat recuperat gràcies a l’esforç de gent voluntària.

Al seu recorregut hi ha molts punts d’interès de gran valor patrimonial i natural: el Poblat Ibèric, la Vil·la Romana, l’Ermita de Sant Gervasi, el Molí de l’Escardó (de l’any 1616), la Sínia de Sant Gervasi, diversos barraques de pedra seca, una bassa d’amfibis, les restes d’una antiga fàbrica de sèu, el rellotge del cos humà amb plantes remeiers relacionades amb els òrgans del cos, etc. També hi ha miradors amb bancs de fusta o de pedra seca, alguns d’ells amb vistes al mar.

El Camí Ramader de Marina

És un projecte que va tenir el seu inici el 13 de març de 2015 quan els municipis de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos van firmar un acord de col·laboració per recuperar l’històric Camí Ramader de Marina (també denominat la Carrerada de Cerdanya). El Camí Ramader de Marina era, en realitat, una xarxa de camins ramaders que va creuar tota Catalunya des dels Pirineus fins a la costa de Garraf-Baix Penedès. 

Des de 2017, Garraf Coopera ha participat activament en la recuperació d’aquest camí ramader amb  múltiples viatges per localitzar i inventariar diferents ramals i per portar bestiar des dels Pirineus fins a Adarró. L’associació, també, ha aconseguit recuperar i restaurar els tres últims quilòmetres del camí, des del pont de l’avinguda Torre de Vallès sobre la C-31 fins a la plaça d’Adarró a finals del Passeig Ribes Roges. 

El primer tram, denominat la Carrerada, passa en paral·lel a la carretera fins al camí Vell de Cubelles. Va ser construït de nou a 2020 ja que la carretera s’havia menjat part del camí original. Continua pel camí Santa Llúcia-Els Molins, el camí d’Adarró i el camí de Sant Gervasi, tots tres camins mil·lenaris amb marges de pedra seca que han estat reconstruïts gràcies a la tasca dels voluntaris. 

Documentació toponímica

12.500 fitxes històriques digitalitzades del Arxiu Vicenç Carbonell Hem rescatat un complet arxiu històric con informació valuosa de les comarques d´El Garraf y El Penedés, gracies a la ajuda de

Continua llegint »

Pedra seca

A pocs llocs de Catalunya s’han fet tantes construccions de pedra seca com a les comarques de Baix Penedès i el Garraf, i a pocs llocs es veuen actualment tants marges, barraques, aljubs i forns de calç com a aquí.

Continua llegint »

L’Ortoll

L’Ortoll és un espai d’una superfície aproximada de 97 hectàrees; està situat a ponent de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. L’Ortoll és l’únic pulmó verd del que disposa la població i una de les últimes zones no urbanitzades de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Continua llegint »