Bosc de la memòria

Introducció:

L’any 2021 es va complir  el 10é aniversari del Projecte Buchenwald, un projecte de l’Associació Buchenwald que recull  l’experiència de la deportació, l’exili, el pas pels camps francesos i la dissortada vivència en els camps nazis; però també l’experiència, i la defensa de  la II República i els valors per ella encarnats. 

D’aquesta experiència i voluntat, en neix l’objectiu del projecte de treballar per la conservació de la memòria històrica de la deportació republicana, pel reconeixement jurídic de les víctimes i per a la prevenció del feixisme i la defensa dels Drets Humans. Uns  objectius que és concreten en aquestes premisses: MEMÒRIA, DEPORTACIÓ I PREVENCIÓ DEL FEIXISME.

El Bosc de la Memòria 

Així durant el curs 2021-2022, per a commemorar els 10 anys del Projecte Buchenwald i per a fer un pas important endavant en la difusió i conservació de la memòria de la deportació, és va iniciar el projecte del Bosc de la Memòria de la Deportació, com un  projecte de memòria d’àmbit comarcal. Un projecte que enllaça els objectius propis del projecte de salvaguardar la memòria de la deportació republicana i de lluitar contra el feixisme, amb els objectius ambientals i de sostenibilitat, que tots junts venen a representar l’esperit del jurament de Buchenwald, de construir un mon millor, just, solidari i en pau. I en aquest sentit, l’arbre, els arbres, representen perfectament tot aquest simbolisme. 

El projecte s’està tirant endavant amb el treball conjunt de l’Associació Buchenwald, Garraf Coopera, Arba Litoral i l’Associació Veïnal del Barri del Tacó, amb el suport de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i amb el recolzament i implicació d’altres entitats, ADF Garraf, voluntaris i voluntàries del territori, etc.

Objectius del projecte:

El projecte contempla la creació d’un espai memorialista dedicat a la memòria dels deportats del Garraf, que serveixi per a recordar-los , i a l’hora recordar el seu missatge i els seus valors, especialment necessaris en el moment actual. Un monument viu, memorialista i ambiental amb la plantació de 134 arbres i arbustos, 35 dels quals , en memòria dels deportats de la comarca seran identificats, un per cada deportat, amb el seu nom i la seva biografia.

La idea inicial era plantar  un bosc de faigs , en record i en sintonia amb el nom de Buchenwald (bosc de faigs), però atesa la situació geografia del Garraf i les seves característiques, la proposta s’ha adaptat  a les especies més autòctones i resistents (roures, alzines freixes). 

A Buchenwald el bosc natural és dominat pel faig (Fagus sylvatica). Però aquest bioma de tipus eurosiberià, la fageda, té una distribució molt limitada a Catalunya a causa del seu alt requeriment hídric. Per tant no era possible realitzar el Bosc de la Memòria amb aquesta espècie dins les comarques de Garraf i Penedès, sotmeses a sequera estival.

Però en canvi és molt factible emprar espècies pròpies del bosc de ribera de terra baixa; aquesta comunitat vegetal viu a les planes sedimentàries del litoral i està formada per arbres caducifolis. És per tant l’únic hàbitat natural penedesenc comparable a les fagedes centreeuropees, que també són caducifòlies.

Perquè això fos possible era necessari que el terreny fos sòl fèrtil dipositat per algun torrent a una plana sedimentària. Quasi tot el sòl d’aquestes característiques ja ha sigut urbanitzat o conreat. Així que la creació d’un Bosc de la Memòria caducifoli contribuirà a conservar i recuperar un bioma humit amenaçat que actualment es considera d’interès prioritari per la UE.

A part de l’adaptació a la sequera estival, una altra diferència fonamental entre les fagedes centreeuropees i els nostres boscos; de ribera o mediterrani; es que aquí els boscos contenen un nivell molt més alt de diversitat florística. Així el projecte tècnic d’ARBA fomenta aquesta biodiversitat que caracteritza aquest ecosistema mediterrani i fuig de plantacions mono-específiques, que demostren tenir poca resiliència davant plagues, malalties i canvis ambientals, i acullen poca biodiversitat. Aquesta diversitat representa les diferents creences, idees, sexualitats i maneres de fer i viure de les persones a qui dediquem aquest bosc!

El Bosc de la Memòria serà una comunitat vegetal biodiversa i resilient; capaç d’acollir més espècies de fauna i alhora de resistir millor plagues o futurs problemes.

El projecte de Bosc de la Memòria esdevindrà doncs  un gran complement de la presencia de la memòria de la deportació a l’espai públic, després del monument als deportats de la Plaça de la Peixateria (Andreu Alfaro 2001), i de la col·locació de les Stolpersteine a Vilanova al maig del 2021. 

Ubicació 

Per aquest projecte s’ha triat  un terreny d’aquestes característiques: sòl fèrtil de la plana sedimentària del Torrent de la Piera (Vilanova i la Geltrú).

Desprès d’una recerca per tal de trobar l’espai més reeixit (que faciliti la visita i el manteniment del bosc), amb visió comarcal, i en coordinació amb els ajuntaments, un espai evidentment públic, d’acord amb l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’ha triat com espai més adient es la parcel.la municipal situada darrera el cementiri municipal i davant la Rambla dels Països Catalans. Un terreny prou llarg i ampli per acollir un espai arbrat que proporcioni alhora intimitat i solemnitat al Bosc de la Memòria. La proximitat de grans equipaments públics (cementiri, IES, Camps municipals d’Esport, Rambla, etc) afavoriran el seu coneixement i la seva visita.

La parcel·la està qualificada en el POUM de Vilanova i la Geltrú com de Sistema d’espais lliures (zona verda, parcs i jardins), amb referència cadastral 3556702CF9635N0001ZI, per quin motiu urbanísticament és l’espai apropiat per a ubicar-hi la proposta.

Llistat dels deportats del Garraf :

Vilanova i la Geltrú (19) Eugeni Balduz Asensio, Joan Cerdà Perayre, Ramon Cerdà Perayre, Marcel·li Garriga Cristià, Rafael Inglada Arnabat, Leandre Moliné Batallé, Miquel Obiol Bayarri, Armand Pueyo, Joan Sagarra Mateu, LLorenç Torné Nolla, , Gerard Ill Vidal, 

Antonio Sánchez Sánchez, Francesc Barceló ,Ramon Bascuñana ,Màxim Flores , Camilo Maria Diaz, Francesc Tremps Estrada ,Joan Ubeda ,Francesc Vidal  Casanellas 

Sitges (11) José Egea Pujante, José Egea García, Tomás Iglesias Iglesias, Sebastián Arnán Domingo ,Manuel García Crespo ,José López Martínez ,Jaime Sánchez González, 

Manuel Calventos Sánchez ,Joan Abella Bel, Jaume Daví Luna, Enric Miralles Rodés

Cubelles (3) Josep Agustí Bombuí, Luis Camacho Ferrer, Ramón Busquets Gelabert.

Sant Pere de Ribes (2) Joan Robert Alba, Josep Colomé Pons  

Tots aquests deportats tenen la seva història i dades estudiades i definides , i la informació està en el marc del projecte. Podeu trobar mes informació sobre els deportats a :

https://www.totselsnoms.org/penedesencs-deportats-al-camps-nazis/ 

https://www.vilanova.cat/cultura/deportacio_mh