de Garraf Coopera i la Plataforma Defensem l’Ortoll

1.

Des 2011 s’han recuperat quilòmetres de camins i marges de pedra seca, plantat milers d’arbres i arbustos i netejat l’Ortoll de tones de brossa. Cada any es realitzen més de mil hores de treball físic de voluntariat al sector. Com a resultat, la natura i el patrimoni de l’Ortoll es troba avui en un estat infinitament superior a la que tenia a l’any 2001 quan es va aprovar l’actual Pla General. Volem que el nou POUM protegeixi l’Ortoll com a zona verda NO urbanitzable.

2.

Volem protegir un corredor biològic mar-muntanya que permeti el pas de les espècies pròpies d’aquest entorn i que baixa des del Parc del Garraf, Olèrdola i Foix fins a la Costa de l’Ortoll passant pel Torrent de Santa Maria. Cal ressaltar la importància de conservar i consolidar els dos braços d’aquest corredor: el braç al costat ponent de Santa Llúcia i el braç al costat llevant, tal com queda reflectit al plànol de l’Avanç. La urbanització de l’Ortoll no és compatible amb aquest objectiu.

3.

Des de 2011 s’han recuperat quilòmetres de camins històrics i marges de pedra seca a l’Ortoll. Com a conseqüència, la ciutadania disposa actualment de tres vies verdes per passejar, fer esports i gaudir de la natura. Són la Ronda d’Adarró (4,6 km), el Camí Ramader de la Marina i la via verda entre Vilanova i Cubelles. Les dos primeres han estat senyalitzades per la Diputació. Urbanitzar l’Ortoll amb edificis i carrers trossejaria les vies verdes, que perdrien la seva funció d’accés a la natura.

4.

De les alternatives proposades a l’Avanç Pla, no s’acompleix amb les expectatives de les aportacions ciutadanes de la primera etapa del procés participatiu de l’Avanç del POUM en referència a la demanda ciutadana de contenció urbanística i poblacional. Es suggereix una nova alternativa de planejament molt més moderada que les presentades.

5.

Volem protegir el patrimoni històric de l’Ortoll que consisteix en més de cinc km de marges de pedra seca, una desena de barraques de pedra seca (a Vilanova denominades mulasses), una sínia, una ermita, una bassa d’amfibis, un molí de vent del 1616, múltiples pous, restes d’un jardí romàntic i excavacions arqueològiques d’una fàbrica de sèu. Urbanitzar l’Ortoll amb edificis i carrers trossejaria l’espai i devaluaria greument el valor patrimonial que té la zona.

6.

Volem que l’Ortoll sigui el pulmó verd de la ciutat i que els vilanovins puguin tenir un contacte quotidià amb la natura facilitat pels bons accessos que té el sector des de tots els barris. Queda demostrat que espais naturals amplis i de qualitat (d’alta biodiversitat) afavoreixen la salut en general i, especialment, la salut mental de la ciutadania. Volem que l’Ortoll segueixi sent un espai de natura amb gran varietat d’activitats a l’aire lliure.

7.

Cal protegir l’Ortoll com a una de les últimes franges costaneres sense urbanitzar de la província de Barcelona. La urbanització de l’Ortoll és especialment problemàtica a l’entorn dels torrents de Sant Joan i d’Adarró/Sant Gervasi (Aragai) per la seva inundabilitat i valor ecològic. El POUM hauria de recuperar els terrenys agrícoles abandonats i potenciar-hi activitats relacionades amb la natura i el turisme compatibles amb la consolidació de l’Ortoll com a pulmó verd de Vilanova i la Geltrú.

8.

Per cada dos llocs de treball a Vilanova hi ha tres habitants que treballen. Significa que una gran part de la població no té cap altre remei que buscar feina fora del municipi amb els viatges i pèrdua de temps que això implica. No volem convertir Vilanova en una ciutat dormitori. Volem llocs de treball. Volem una ciutat sostenible per viure i treballar.